Convergència entre litosfera oceànica i continental

La subducció pot començar també directament sota la vora d`una placa continental. Aquestes zones es caracteritzen:
-Placa subduent s`enfonsa amb un angle menor en el mantell sublitosfèric.
-El magnetisme origina vulcanisme i la intrusió de roques granîtiques en l`escorça continental
-Quan la placa subduent arrosega un arc d`illes, poden arrosegar fragments de la litosfera oceànica que quden encavalcats sobre la litosfera continental, que rep el nom d`obducció. Aquests fragments s`anomenen ofiolites.
-La placa subduent excerceix molta pressió sobre l`encavalgament, per això:
-Els sediments no són subduits amb facilitat i per tant es desenvolupa un extens prisma d`acreció sobre la fosa oceànica, que no és molt profunda.
-La sismicitat és molt elevada. Aquestes zones són les zones del planeta que presentenun risc sísmic més elevat.
-Es produeix un engruixament de la placa continental que origina un orogen o serralada al marge del continent, com els Andes.

Inge Lehmann

-Inge Lehmann (Østerbro, 13 maig 1888 - 21 febrer) va ser una sismòloga danesa.

-Després d'Oldham i Gutenberg, va poder deduir que el nucli terrestre té una part sòlida a l'interior del nucli líquid, el límit entre els nuclis sòlid i líquid s'anomena discontinuïtat de Lehmann en el seu honor. A més, Lehmann li va posar el nom a moltes de les fases sísmiques que es troben per l'interior de la Terra.

-Lehmann va començar la carrera de sismologia en 1925 i va estudiar xarxes sísmiques a Dinamarca. El 1928, va ser nomenada primera cap del departament de sismologia del Institut Geodèsic danès.

-En 1936 va publicar el document que va segellar el seu lloc en la història de la geofísica. Conegut simplement com "P ', el document contenia una nova discontinuïtat sísmica en l'estructura de la Terra, que ara es coneix com la discontinuïtat de Lehmann, separant el nucli extern del nucli intern.

                                                     

Clonació

La clonació és un procés pel qual una cèl·lula es divideix nombroses vegades i forma un grup de cèl·lules,anomenat clon, que tenen totes la mateixa informació genètica i, per tant, són cèl·lules idèntiques.
En enginyeria genètica, clonar és aïllar i multiplicar un gen, o de manera més general un fragment d`ADN.
-Tipus de clonació:
-Divisió d'embrions: Es realitza un estat inicial de desenvolupament en el qual les cèl·lules de l'embrió encara no s'han diferenciat i són totipotents. Cada divisió produeix un individu nou.
-Transferència de nuclis: Es transfereixen nuclis de cèl·lules no diferenciades a oòcits als quals prèviament s'ha extret el nucli (enucleats). Els individus produïts són idèntics als que es desenvolupament de les cèl·lules embrionàries.

            

 

Imatges de divisió cèl·lular i transferència de nuclis

Pàncrees

El pàncrees se situa a la cavitat abdominal, sota l`estómac.
Es divideix en quatre zones:
-Cap: porció envoltada pel duodè, a la part descendent.
-Coll: uneix el cap i el cos. Se situa anterior als vasos artèries i venes.
-Cos: continuació del coll. La part anterior del cos contacta amb la base de l'estómac, mentre que la posterior es relaciona amb l'aorta, l'artèria mesentèrica superior i el ronyó.
-Cua: part de punta del pàncrees.

El pancrees secreta dos hormones : La insulina i el glucagó.

-Insulina: La insulina és sintetitzada a les cèl·lules beta dels illots de Langerhans del pàncrees, alliberada quan es detecta algun dels diversos estímuls que existeixen, que inclouen la ingesta de determinades proteïnes i de glucosa. Els aliments produeixen glucosa i per això fan augmentar els nivells de glucosa en sang, de manera que s'allibera insulina. Després, a les cèl·lules diana s'inicia un senyal de transducció que comporta l'augment de la captació de glucosa i el seu emmagatzematge. Finalment, la insulina secretada es degrada i finalitza la resposta. L`òrgan diana son les cèl·lules musculars de l'organisme

                                                               

-Glucagó (GCG) : El glucagó és una hormona peptídica de 29 aminoàcids que actua en el metabolisme dels hidrats de carboni. Aquesta hormona és sintetitzada per les cèl·lules del pàncrees en els illots de Langerhans.

És una hormona que eleva el nivell de glucosa en la sang, el contrari a la insulina que el baixa.. L`òrgan diana es el fetge.

                                                              

Neurotransmissor: Endorfina

-El nostre cos produeix de manera natural una hormona responsable d'augmentar l'alegria, l'endorfina.
-Les endorfines són pèptids opioides endògens que fan la funció de neurotransmissors.
-Són produïts per la glàndula pituïtària i per l'hipotàlem durant l’exercici, en moments d'excitació, dolor, durant la ingesta d'aliments picants i també amb l’amor i l’orgasme.i no una fórmula química específica. -Son substàncies semblants a la morfina produïdes pel propi organisme.
-No tenen una fórmula química específica.

Cèl·lules de la Glia

Les cèl·lules de la glia realitzen funcions de nutrició, farciment, aïllament i sosteniment de les neurones. Hi ha diferents tipus:
-Astròcits: D`aspecte estrellat i amb nombroses ramificacions, als extrems s'eixamplen i recolzen en els capil·lars.
-Oligodendròcits: Són més menudes que les anteriors i amb menys prolongacions. Tenen un nucli molt ovalat.
-Micròglia: Són poc nombroses, amb el cos allargat i moltes ramificacions. Tenen funció fagocitària.
-Cèl·lules de Schwann. Són cèl·lules de sosteniment que emboliquen els axons de les neurones fora del sistema nerviós central. La membrana és rica en un lípid anomenat mielina,

Pàgina web sobre novetats en Biologia.

Pàgina sobre novetats científiques relacionades amb la biologia.

Pàgina web on pots trobar nous avenços científics relacionats amb la biologia. Pots trobar informació variada sobre els últims avenços que ens fan la vida de major qualitat a la gent que realment ho necessita.